Sota la pell
Sobre la pell separació imparable.
El menys cridaner volta entremig
d'un paisatge eixordat per xivarris del jo,
i tants cops havent de lidiar
amb obstacles i pors
de qui no gosa mirar ben al fons.
Però per sota no hi ha mots ni imatges.
Hi sona l'enrenou en veu baixa
de sensacions amuntegant-se
sobre un buit tan ignorat.
Idees amunt, boires a les que agafar-se
i el brunzit continu de l'altaveu que amplifica
un miler de possibles direccions
a on anar-se a esbargir dels clars missatges
del malestar que ressona per dins.
Però per sota no hi ha mots ni imatges.
Hi sona l'enrenou en veu baixa
de sensacions entrecreuant-se
sobre un buit tan ignorat.
Do'm un senyal per indicar-te
Do'm un motiu per ajudar-te
Do'm una clau per cantar-te
Que no et cal res més,
si desitges ser,
deixa-ho de tapar.
Però per sota no hi ha mots ni imatges.
Hi sona l'enrenou en veu baixa
de sensacions amuntegant-se
sobre un buit tan ignorat.
