Sota pressió
El sentit d’aquesta vida és triomfar sobre els demés
No importa si els trepitges, tu camina com si rès.
El camí que tenim davant té sentit si estas guanyant
Al parxís d’aquesta vida en contes vint quan vas matant.
Puja i puja cada esglaó d’una llarga escala social,
Comences d’escombriaire i acabes de comerciant.
Perquè hi doncs i tu què et penses
Hi ha racons vetats per els mortals:
Directius, grans empresaris, presidents i lobis comercials.
Estàs fotut enmitg de tot aquest fregat
Si ho haguessis sapigut potser t’ho hauries repensat.
Perquè vaig haver de néixer en aquest fangar pudent
-Jo no vull fer mal a ningú, només vull el menjar calent!
Una cursa de releus on tu no rebràs gran record,
Et deixaran la misèria, la tristesa i la mort.
Perquè no hi ha riquesa sense que hi hagi pobresa.
Ells es foten el cabiar mentre altres no tenen despensa
Justifiquen els atacs dient que és per precaució
Perquè el seu benestar depen de la teva suor
Treballes com un esclau en una merda de tuguri
T’has deixat domesticar i ara et toca patir l’infortuni.
Estàs fotut enmitg de tot aquest fregat
Si ho haguessis sapigut potser t’ho hauries repensat.
Perquè vaig haver de néixer en aquest fangar pudent
-Jo no vull fer mal a ningú, només vull el menjar calent!
Jo no vull fer mal a ningú!
