Suïcida infantil
A les goles se'n va anar i era un dia gris com avui
ningú sap el que va passar ni el seu cos varen trobar.
Diuen que és probable que jugant vora la mar
va ensopegar però sé que en algun lloc del fons de l'oceà
va trobar la solució.
Recordo la imatge:
assegut a l'estació,
mirada perduda,
plena d'impotència i de desesperació.
Suïcida infantil,
jo admiro el teu valor,
trencar amb un joc vil
és difícil de més gran.
De la vida en sabies poc,
però tu en vares tenir prou,
potser millor
i si de nit em sento sol
a |'aire busco l'amarga olor
de la frustració.
Recordo la imatge:
assegut a l'estació,
mirada perduda,
plena d'impotència i de desesperació.
