Sucre
Vull ser sucre en aquest joc tan infantil
que t’inventes cada tarda ignorant que sóc aquí.
Vull ser sucre quan em portes
la contrària perquè sí, quan t’amagues
dient que no tens temps per mi.
Vull ser sucre quan els meus “molt bona nit”
no tenen resposta
Ho vull ser, quan ja no et fa por mentir.
Vull ser sucre quan em trenques
a trossos tan petits,
que em fas dubtar fins i tot
De seguir existint.
Tu ets allò que tot i ser-hi sempre em falta.
Només tu em fas regalar somriures de paper,
Que semblen, semblen molt però no són res.
Al teu costat sempre he tingut ganes de viure,
Però també d’abandonar.
Vull ser sucre quan tu també vegis clar
que el fet de ser pols oposats
no garanteix felicitat.
Que això nostre és com llençar gel a les brases,
un es fon i l’altre deixa de cremar.
Vull ser sucre quan em trenques
a trossos tan petits,
que em fas dubtar fins i tot
De seguir existint.
Tu ets allò que tot i ser-hi sempre em falta.
Només tu em fas regalar somriures de paper,
Que semblen, semblen molt però no són res.
Al teu costat sempre he tingut ganes de viure,
Però ja toca abandonar.
Que al teu joc mai no hi haurà
Ni vençuts ni vencedors.
Però encara em queden forces
per voler sentir-te a prop.
Vull seguir existint.
Vull ser sucre quan em trenques
a trossos tan petits,
que em fas dubtar fins i tot
d’existir.
