Suzanne

Jorcx

Suzanne, t'ha portat a la casa de la riba
Pots sentir passar les barques
al costat seu al capvespre
I ja saps que està mig boja
però és això el que més et tempta
Ella et dóna te i taronges importades de la Xina
I just quan volies dir-li que tu ja no l'estimes
T'atrapa en la seva aura i deixa ressonar en l'aigua
Que sempre l'has estimada

I vols anar a fer el camí amb ella
I vols viatjar a cegues
Perquè saps que se'n refia
Pots tocar el seu cos perfecte amb la ment

Jesús fou un mariner caminant per damunt l'aigua
Passà el temps tot fent de guaita a la torre solitària
Llavors en adonar-se´n que
tan sols nàufrags el veien
Digué "El mar és per als homes
i només al mar són lliures"
Però ell mateix també patia
molt abans que el cel obrint-se
Va apartar-lo d'Entre els homes
S'enfonsà com una pedra sota teu

I vols anar a fer el camí amb ell
I vols viatjar cec
Perquè sap que te'n refies
Pot tocar el teu cos perfecte amb la ment

La Suzanne et pren la mà
i et duu cap a la riba
Vestida amb draps i plomes
de l'exèrcit de les ànimes
I un sol caient com mel sobre la nostra dama
T'ensenya on posar els ulls
entre les flors i escombraries
Hi ha molts herois en les algues,
Hi ha molts infants a trenc d'alba
Estan esperant l'amor
i es quedaran així per sempre
Mentre la Suzanne es mira

I vols anar a fer el camí amb ella
I vols viatjar a cegues
Perquè sap que te'n refies
Pot tocar el teu cos perfecte amb la ment