Syrtos de la malmaridada

Mara Aranda

I a la mitjanit, quan el poble calla,
s’escolta plorar la mal maridada.

S’escolta el seu plor darrere la porta:
avui l’han casada.

I a la matinada, quan el poble calla
el que hauria de dir, s’alçarà del llit.

La nit que s’acaba s’ha volgut morir.

Obri i tanca els ulls, la festa està ‘en dansa’;
tots per festejar-la la faran ballar.

Com roda la núvia, fa el rotgle sencer.

I a la mitjanit, quan el poble calla,
s’escolta plorar la mal maridada.

S’escolta el seu plor darrere la porta:
avui l’han casada

Ja ve vestida de blanc. L’espera el nuvi baix.
Esglaons de paor

Verge que en el cel tota dona cuides,
hui dona m’he fet sota del teu empar.
La mare no està, ara tu em vigiles.
Que m’he dut les nines no ho has de contar.

Ja ve el meu marit, home i senyor.
Sembla pare meu i és el meu amor.
Jo el serviré i em faré millor.
Però em fa mal, només vull cantar.