Tampoc és tan difícil

El Nota

Anem a fer-ho fàcil, tampoc és tan difícil, tu conta les vegades que ens bloquegem i ens compliquem la vida.
En èpoques de crisi, quina és la solució?
Què li donin més velocitat a la màquina de fer bitllets, no? I si tots poséssim més de la nostra part?
La història és molt senzilla, no mola fer-ho complicat així que anem a fer-ho fàcil.
Què m'agrada algun temilla?
Li dono a en
Bel,
Cubase rules, li fot uns talls i tot fantàstic.
Pel casc antic veig guiris emborratxats fins a les tranques, que la lien per escudellers, per tallers i per les rambles.
Turisme de merda.
Barcelona de postal, quan em multen a la plaça per trincar-me una cervesa.
Que em xupin el prepuci i es tirin d'un precipici.
Cada dia hi ha més cotxes i ens posen més carrils bici.
Caprici de l'alcalde, una ciutat sostenible, una vinyeta de la
Mafalda dient que és un impresentable. M'amago l'imperdible i la cresta sota la gorra, un xandall de camuflatge i la barba de cinc dies. M'enfado constantment quan veig els telenotícies, apago el televisor, millor que llegeixi algun llibre.
He dit que anem a fer-ho fàcil.
Empanat no vol dir dòcil, esquifit no vol dir fràgil i sentat pots ser molt àgil.
Dalí va dir que la inspiració et ve si la treballes, no et quedis esperant omplir aquest full per art de màgia.
Serà per les hores que m'he passat davant d'un paper en blanc, o per les hores que m'he passat mirant el vol d'una mosca, potser si que en
Notiman està passat de rosca però pot fer sortir el sol enmig d'una nit fosca.
La penya em diu alcohòlic perquè em veu amb la xibeca, però em costa igual que una mitjana en qualsevol bar.
Això és estalviar i "lu" demés son tonteries, així que no em vinguis amb les teves filosofies.
Tinc molèsties al queixal un mal que no em deixa viure, un dolor acollonador d'aquells que et treu el somriure, doncs: fuera muela!
He dit que anem a fer-ho fàcil, per segons quins casos "el remedio de la "abuela" no falla.
És metralla, doncs el
Nota no calla.
Si no folla es fa palla i si et ralla doncs talla.
La penya no té un nen per estimar-lo, idiota!
La penya té un nen perquè toca!
Esperen benefici d'un divorci, gran negoci, però jo no vull un fill per veure'l cada quinze dies. L'inici és dur, confiança i sacrifici, i a partir d'aquí que cadascú comenci el seu judici. I així va el món, que la penya ho fa difícil, que li tira més el vici que res en el seu temps d'oci, que analitzen la vida dels altres i després critiquen, i es fan emprenyadors com a l'estiu mosquits que piquen.
Si arribes tard no corris, haver-te aixecat abans.
Que no hi hagi cap desgràcia, que no surti l'ambulància, anem a fer-ho fàcil, al volant la competència te la guardes que això no és un videojoc xaval, ok?
Anem a fer-ho fàcil saps?
Cap tipus de malícia ni avarícia, la rivalitat fictícia la deixem en evidència.
La meva intel·ligència pot ser fruit de la imprudència, conseqüències d'experiències, sóc de lletres no de ciències, que jo pels números sóc fatal: un zero a l'esquerra.
Que a mi m'agrada quan la rima es torna gamberra.
La teva amiga és molt bona donant-me la tabarra, no li faig ni putu cas i ella xerra que xerra en una conversa xorra, me aburro, la tia és com una cotorra.
Anem a fer-ho fàcil imbècil, com t'ho explico?
Que estic amb els col·legues i he vingut a emborratxar-me.
No tinc pasta al mòbil, doncs no truco.
Et baixes els pantalons, doncs jo no xupu.
Vull trobar una cosa, doncs la buscu.
Que aquí el que la segueix i la persegueix al final l'aconsegueix.
No vol dir que tothom tingui el que es mereix.
Flueixo com un peix a dins de l'aigua, ja no sóc un pop en un garatge.
Després diran que son cançons sense missatge.