Tanguillu canicular

Derrumband

Amanida, arròs paella, sangria i pollastre a l'ast
quan arriba la calor forta fem un tomb per la pell de brau
les hores no porten pressa sota les canyes a vora el mar
i les mirades es tornem tèrboles quan desfila el bacallà.

De vegades juguem a moros, de vegades semblem cristians
perseguint la lluna d'Espanya pels xiringuitos del litoral.
Amunt i avall cada dia per l'autopista que va a Alacant
amb el walkman a cau d'orella desconnectem de la realitat.

Quina fantasmada més perfecte
aquesta feina aixeca la moral
quilòmetres de rumba i autocarro
tan sols paga peatge el més pringat.

Quin estiu de misèria, nois, aquest del 82
no hem aixecat ni un duro i Mndiespaña ha fet tos els gols.
La veu de Roberto Carlos ha sigut l'únic consol
i hem escrit pàgines de vida en sensurround i technicolor.

Parlem de qualsevol cosa, opinem si ens deixen parlar
i donem una idea simplista de l'univers i la humanitat
sempre productes bons a l'hora de treballar
seguint els consells d'en Toni, el nostre metge de Cornellà.