Tanquen el teatre

Un tal Pere

Han dit que demà tanquen el teatre, que els hi surt molt car.
Que hi volen posar potser una franquícia o un supermercat.

Però en Joan no hi està d’acord, creu que es perdrà part del que som,
i es cola al teatre la nit abans que guanyin les màquines

I no és que conegui les obres completes de Belbel o de Shakespeare,
però encara funcionen les llums
i qui no ha somniat a pujar l’escenari, i lluitar.

Arriben les 8 del matí, i en Joan pancarta en ma diu: “No passareu,
que he fet del teatre el fortí, dels somnis i promeses que estan per complir”.

Però les màquines avancen fins al pati de butaques,
és en Joan qui planta cara, els insulta, els hi treu la corbata.

I paren els motors, i en Joan fa el seu monòleg:

“Qui riu mentre tu parles, qui riu i no ens escolta,
no veu venir les pedres.
No sap, que els somnis no paguen impostos.
No veu que hi ha més pancartes”.

En Joan respira tranquil, no ha cridar tant ja som més de mil
i al crit de volem actuar, la vila obre el teló.

Però les màquines avancen fins al pati de butaques
i és la gent qui planta cara, els insulta, els hi treu la corbata.

I sonen els motors, ensenyant les dents de ferro,
i la fusta fa un cruixir estrany;
Que ens han ferit en Joan, que ens han ferit a tots.

I no és que coneguin, les obres completes de Belbel o de Shakespeare,
però mentre funcionin les llums, no els faran baixar el teló.

M’han dit que demà, tanquen el teu teatre.