Tarda de pont
Arrel de mi mateix em multiplico
i cremo tot encant arran de mar.
L’herba se’n riu de l’arbre cremat pel llamp:
cadàver exultant, perviu eternament.
Soca rostida d’un foc temporal.
Foguera amunt, el sentiment innocu i buit
es difumina amagant-se entre el fum.
M’embafo de records i no em queda res,
el dring de la campana que atabala als veïns.
Sóc poruc per allò que tinc,
em llesco els dits i sento:
per baixar a l’infern tots els dimonis ajuden.
Pa florit que ja no es pot sucar.
Autor(es): Jordi Vallverdú,Jordi Sucarrats, Gilles Vendranas
