Temps canviants
Camina fort que encara no has après,
a trencar aquest aire que t’ofega i no et va bé.
Que demà la llàstima et podrà,
encara que tot torni a començar.
Que no pots fer gaire...
Pots contar-ne vint i dos nens grans.
On ha marxat la sort?
Potser hauré estat jo qui no ho ha pogut volar.
Les coses com eren i com estan canviant.
No ha vingut la sort.
Tampoc hauré estat jo qui no ha pogut fugir.
I ara desespero cada nit al llit.
I quan tornaràs no diferenciaràs el bo i el mal.
Menys mal,
que no has tornat.
Que no has tornat.
Que no has tornat.
Que no has tornat.
