Temps d'absència i de tempesta
No sé on trobar aquell temps perdut,
aquells moments d'eufòria i de tempesta,
potser envoltat d’aquelles olors
oblido com sempre he caigut
víctima de la impaciència.
El cas és que estic ben perdut
quan miro enrere i veig aquest desert
potser pensava que era absurd
trobar el sentit d’aquest gran buit
on l'esperança és fugissera
cansat de caminar,
cansat de vigilar, i mirar enrere,
buscant raser per ser qui era
abans l’absurd
m’aboques a les tenebres.
Queda clar que està molt lluny
aquell regust amarg i ple d’absència,
ara que el sol surt pel seu lloc
no oblido com sempre he caigut
víctima de la impaciència.
Autor(es): Toni Grau
