T'endevinava el cos
T'endevinava el cos de meva que eres,
com qui coneix exactament les coses
quotidianes, els delers més íntims,
les tresques pròpies. T'endevinava
el cos, la pell, les mans calentes, l'àngel
nocturn, la nit. Eres inversemblant,
potser de mel, de canyamel, de roses.
Remàvem, mar marrit, fins a la festa
de les darreres platges. Repetíem
permanentment els nostres noms. Llavors
érem silvestres, bells, ens estimàvem
dins l'aiguaneix de foc dels teus ulls grisos.
Autor(es): Antoni Vidal Ferrando,Joan Antoni Sunyer
