Tenc es cor calent
Com una silueta enganxada
a ses espatles des pati de casa,
un sol que pigmenta
i una llum que il·lumina s'espai,
es misteri de l'univers
i petites coses que van passant,
que van passant.
Milers de pensaments en un moment
em fan tremolar sa pell,
com un fiet perdut dins des temps
i enfora del món
dins d'un camp de cascalls,
al·lucin amb sa llum,
amb es verds, grocs i blaus,
i sa gent, i sa gent.
Tenc es cor calent,
i moviments salvatges
de dos ocells dins es cervell.
I veig sa meua pell com es desprèn
i em vénen ses ganes de ser posseït
per mil olors
dins aquest camp morat,
i petites coses que van passant.
Tenc es cor calent.
Res no explota, res no neix
i en realitat res no passa
que pugui ser escrit o recordat,
llevat de quatre pensaments
i una cançó.
I si m'hi fas pensar,
tal vegada un desig de somniar
una cançó, una il·lusió, un horitzó.
Un gat i un moix,
i un gat i un moix em diu
"sa lluna és meua..."
I si et quedes amb mi
mai no et perdràs.
A sa roca, sa mare,
a sa mare, sa roca.
l em diu
"Quines ganes tens
de tenir salada sa pell..."
I moviments salvatges de dos ocells,
dins es cervell.
Autor(es): Sebastià Saurina/ Mercè Soler,Sebastià Saurina
