Terra de llàgrimes i vent
Jo sé d'un lloc on els trens mai s'aturen, on les pors es buiden,
Jo sé d'un lloc, més enllà dels núvols, on la tristesa és l'únic sol,
No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja,
Cauen els plors i reguen la boira,
Si vas enllà del nord i esperes, mirant les cares dels viatgers perduts,
Si els preguntes com està ella, viu en la terra dels intents,
No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja,
Cauen els plors i reguen la boira,
Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris
De rostres falsos,
Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara
Camina i un altre cop s'escapa,
Travessa la porta grisa,
Aquesta és terra de llàgrimes i vent
Moltes vegades m'hi he endinsat, m'hi he perdut, sense restar-hi,
Jo sé d'un lloc, on només hi ha temors, no hi ha respostes, hi habiten ombres.
No existeix l'orgull, la pietat és la treva de la pluja,
Cauen els plors i reguen la boira,
Sota tempestes d'il·lusió camina i creua aquest món gris
De rostres falsos,
Entre disfresses d'estius buits, l'hivern encara camina
i un altre cop s'escapa
Travessa la porta grisa,
Aquesta és terra de llàgrimes i vent
Autor(es): Pere Vilanova
