Tiba
Avui no n'hi ha prou i demà serà massa,
ara és massa curta, després serà llarga.
L'un perquè és espessa, l'altre perquè és clara
N'estic fart de filar prim, filar prim, filar prim!
-Això no està ben dit.- Menja't el Pompeu Fabra!
A més velocitat: vindrà un mosso d'esquadra!
i si no corres prou et fotran pitada.
No m'emprenyis, gamarús! Gamarús! Gamarús!
Tiba, tiba, tiba: estira'm les orelles!
Tiba, tiba, tiba: amb quin dret ara em renyes?
-A fumar un cigarret te'n vas a la terrassa!
I per tocar al carrer has de posar una instància,
per comprar-se un piset t'ha hipotecat, ta mare.
Això és la llei de l'embut, de l'embut, de l'embut!
Si la televisió et fa sentir idiota
i el polític de torn torna a ficar la pota,
perdem en un esport i el país se'ns ensorra.
Aquí fa olor de podrit, de podrit, de podrit!
Tiba, tiba, tiba: estira'm les orelles!
Tiba, tiba, tiba: amb quin dret ara em renyes?
La nova economia és totalitarisme;
la globalitat, neocolonialisme;
la sinceritat, una pura mentida;
però fa un vespre collonut, collonut, collonut!
I fem apologia del garrulerisme,
rient-nos del passat, però sense sortir-ne,
creant herois de goma, estúpids i masclistes.
Deu ser perquè som així, som així, som així?
Tiba, tiba, tiba: estira'm les orelles!
Tiba, tiba, tiba: amb quin dret ara em renyes?
Tiba! Tiba! Estira'm les orelles!
Tiba! Tiba! Amb quin dret ara em renyes?
Tiba! Tiba! Estiraràs la corda?
Tiba! Tiba! O fugiràs per potes?
