Tipuanes
Floreixen tipuanes, tempestes de mandra i un vestit vermell.
Hi ha dones que corren i d’altres que enyoren la vida d’abans.
Una altra vegada torna
l’agobiada dels dies més freds.
I teles obertes que fan
companyia durant tot l’hivern.
Fins que ens reculli el fred
quan Barcelona està morta
i adorm a la gent.
Són set turons, un desert.
La ronda va plena, de presses
i histèries, girafes al port.
Terrasses i braves, coloms i tristeses, semàfors i nens.
La nit que s’espera i un
que es desespera si hi
ha un llum obert.
Carrers plens i rambles,
i a la cantonada
un que perd el temps.
Fins que ens reculli el fred
quan Barcelona està morta
i adorm a la gent.
Són set turons, un desert.
