Tio Nicolau
Sols tenia dèu anys
Pero me’n record molt bé
A mumare li vaig dir
Que volia ser barber
Me va costar clotellades
I unes bones matinades
Mig dormit amb mumare
A missa primera havia d’anar
Me’n record molt bé
Quan jo feia de barber
Dos anys fent saboneres
Abans de començar a afaitar
Sis hores dret cada dia
Perqué mirant n’aprenia
I aquells rebentats de canya
de Can Menut Anava a cercar
El tio Nicolau me contava històries
D’aventures amb dones
Que allà a Cuba va enamorar
El tio Nicolau exagerava ses coses
Deia paraulotes però jo
mai el podré oblidar
Me’n record molt bé
quan jo feia de barber
I quina il.lusió
Quan mumare em regalà
Aquella primera navalla
I aquella pata tan blanca
I per fi al mestre Andreu
Farineta vaig afaitar
Me’n record molt bé
quan jo feia de barber
Per matar sa por,
D’una harmònica em vaig armar
I toca que toca anava
A mitja nit de cap a casa
Dels hostals cap a la vil·la
i de la vil·la cap als hostals
Autor(es): Llorenç Santamaria
