Tontolava
Rebo el si d'un corb, el desgavell d'un mort.
El cop de gràcia d'un funcionari amb sort.
M'explica el seu triomf, té les seves raons.
No es preocupi, no entraré en discussions.
Sempre l'he vist xerrant, o si més no enredant.
Ja el conec de marrec i ja era un farsant.
Vull arrencar un insult però avui estic gandul.
No s'ho mereix, ell sol es descobreix.
Se li quedava aquella cara de tontolava.
Mentre parlava mai et mirava.
Pensant-ho bé, perquè me l'escoltava,
si en el fons i tan al fons
era el mestre de les meves il·lusions.
No li desitjo mal però em posa malalt.
Nota que el mires i crida més alt.
Ha sigut prou dolent per maltractar la gent.
I quan ell parla amb mi sempre m'encén.
Tontolava.
Se li quedava aquella cara de tontolava.
Mentre parlava mai et mirava.
Pensant-ho bé, perquè me l'escoltava,
si en el fons i tan al fons
era el mestre de les meves il·lusions.
Tinc i retinc tot l'odi que tinc dins.
Aquell qui m'escup sensatesa
o la ferum de la promesa.
No serà mai prou ben entesa
pels seus aires de grandesa, no!
Tinc i retinc dins.
Va malferint la ràbia pels camins.
Tinc i retinc dins.
La guillotina o el garrot vil mai serà prou hostil.
Se li quedava aquella cara de tontolava.
Mentre parlava mai et mirava.
Pensant-ho bé, perquè me l'escoltava,
si en el fons i tan al fons
era el mestre de les meves il·lusions.
Autor(es): Gertrudis
