Tornar
Com l'home
Que prega pel seu demà
Als altars d'una escèptica ciutat
S'encomana al no res
Només sent la seua veu
Des dels metros
Des dels cors de la gent
Les tempestes són el nostre far
Un calfred que va ensorrant ciments
La força necessària per tornar,
Tornar a començar.
Com ella,
Que dispara primer
I pregunta després.
Se la veu tremolar.
Sola, a l'espill,
Recorre el laberint
I no sap com tornar.
