Tornaràs
Un dia més has despertat
sense ningú al teu costat
ell ja fa temps que va marxar
i tu no has deixat de plorar.
Penses que res no té sentit,
penses que viure és un delit
I tornaràs a ser com eres
el temps borrarà les penes
pensaves sempre al despertar
Que la vida no s´acaba
pero perquè és tan amarga
mentre els dies van passant...
Ell treballava a l´estació
vivia sols pel teu amor
un dia entraren a robar
i ell no es va poder controlar.
El tio es va posar nerviós
i en un segon ho vas perdre tot.
Ara tens ja setanta anys,
no saps com has aguantat tant,
no vols tornar a despertar,
estàs cansada de plorar.
I tota sola en un racó
esperes que vinga la mort.
Ja no tornaràs a ser com eres,
el temps no ha esborrat les penes,
aquella bala et va enfonsar,
i la vida ja s´acaba,
arrossegant-te l´has passada,
i ara vols creure en el més enllà.
En el més enllà... en el més enllà...
