Tota la lluita

Ivan Brull

Potser no calga ja explicar les coses.
Convé tan sols mirar-les a distància,
pensar que ho intentàrem, que en l’intent
havíem de fingir-nos i és difícil
tractar de ser uns altres per a sempre.

Tota la lluita se’n va com un vol de campanes
travessant un sistema coronari en ruïnes.
No ens queda més territori que la memòria assolada
i l’alegria emigrant a les ciutats de la pena.

És massa trista la nostra memòria,
com un verí carrega vers nosaltres.
Com fer que no existírem, com refer
el temps desgovernant-se amb la tristesa
quallada per l’absurd i la derrota?

Tota la lluita se’n va com un vol de campanes
travessant un sistema coronari en ruïnes.
No ens queda més territori que la memòria assolada
i l’alegria emigrant a les ciutats de la pena. (Bis)