Tot el que voldria
Ja fa algun temps enrere,
dos bons xavals,
que vaig conèixer de petit,
em van marcar.
Jugàvem sense presses,
el temps era igual,
només em queda dir-vos,
tot el que us puc apreciar.
Però potser els anys van anar passant,
potser ara ens hem separat,
però res podrà canviar.
Que em vau donar tot el que podria,
imaginar amb els anys que un nen voldria,
potser mai aconseguiré donar-vos prou les gràcies,
per tot els records d'aquesta amistat.
Passejàvem els tres junts pels voltants,
d'aquell poble que sempre ens recordarà,
les imatges que construeixen un passat,
que sense vosaltres resultaria estrany.
Però potser els anys van anar passant,
potser ara ens hem separat,
però res podrà canviar.
Que em vau donar tot el que podria,
imaginar amb els anys que un nen voldria,
potser mai aconseguiré donar-vos prou les gràcies,
per tot els records d'aquesta amistat.
A vegades penso que potser,
no donàvem importància a aquells detalls,
que al cap dels anys formen una amistat,
que mai més ningú podrà trencar.
Que em vau donar tot el que podria,
imaginar amb els anys que un nen voldria,
potser mai aconseguiré donar-vos prou les gràcies,
per tot els records d'aquesta amistat.
