Tot per tu

Los Draps

La innocència d'un sagal,
entrava a casa per la porta del bestiar.
I un soroll no habitual
va ficar alerta el meu sentit de llibertat.

A gates per l'escala vaig pujar,
una fissura oberta me podia mostrar l'habitació
amb ma mare “sentada” a un “sillon”.

Estava com plorosa i amb cara de por
mentre les mans d'un altre ser l'agarraven del coll
i un crit al sol, per favor, per favor.

Jo que observava l'escena
amb los ulls de la misèria de qui no “anhela” la redempció.
Vaig anar a l'armari de caça
on té mon pare l'escopeta i “des d'entonces” no recordo.

Sol veig:
Sang,
sang que com l'aigua de quan plou “llimpie” el carrer,
la por del nostre cor també.
La llum de la finestra mos deixava veure el cel,
les fulles d'un arbre que creix.

I al que te cride a qualsevol hora a ver on pares.
I al que controle los teus passos perquè caigues.
No! No és no!
I a “l'asquerós” que se refregue mentre balles.
I al que amenace en suïcidar-se quan ja te'n canses.
No! No és no!

Tu que vols, tu que et mereixes, tu que sents,
tu que coneixes la demència de la societat.
Tanca el puny i un munt de pedres
i lluitem tots junts per elles,
la violència per violència
i al masclisme omplir de:

Sang,
sang que com l'aigua de quan plou “llimpie” el carrer,
la por del nostre cor també.
La llum de la finestra mos deixava veure el cel,
les fulles d'un arbre que creix.