Tot queda lluny

Sergi Contrí

Havíem mantingut l'equilibri perfecte durant tant de temps, que encara és difícil saber el pes del guanyador.
Carícies als braços, paraules d'estima per a anar dormint.
Dies i més dies, finestres obertes mirant a la mar.
Cossiols plens de sorra, petxines i pedres que treia el mal temps. Llenguatge dels gestos, mirades que parlen molt més que la veu. Intentàvem veure en els dies més clars, / el dibuix de Cullera, Segària, les Illes, València.
Acabàvem bregant l'un amb l'altre fins caure tots dos a terra.
Dis-me perquè? Tot queda lluny.
Paraules i lletres que intenten descriure aquell sentiment,
records i promeses, ja veus, ara es queden en res.
Dies i més dies mirant les finestres tancades pel vent,
tothom em recorda: no hi ha res que no ho cure el temps.
Sorra a les butxaques, cartes engroguides res més.
Petons que es moren per no poder-los donar.