Tot s'ha acabat
Tu tens un somriure tan fixe perdut a les vores del temps que no vull.
I un ranci solatge en el sostre dels ulls que m’entela l’esguard i la llum
d’aquest vespre s’endola a l’oest mentre et remous el sucre d’un nou cafè amb llet.
Aleshores, jo pense en finals molt més tristos que els bíblics o les extincions.
Mirem pels cristalls d’aquell bar com s’acaben els dies de l’any i la gent,
animada amb les compres, s’afanya a buscar un camí transitable entre els noms
dels iguals que caminen i són, com nosaltres, finals que es dilaten del tot,
com oberts mecanismes del plor que reneguen, fingint, del seu propi destí.
Tot s’ha acabat. (bis)
Malgrat els dies, les llums, les flames, els fums
I tot un seguici ben llarg dedicat a l’oblit de dies perduts.
Diràs que la vida té parts inestables i costa molt poc destruir
I jo callaré i miraré per darrera vegada aquell verd dels teus ulls.
I hi veuré antics palaus en els brills i paisatges frondosos llunyans i tranquils.
Pensaré com és d’inoportuna la música que ara comença a sonar.
Però no et diré res més enllà de la lletra que escric per a aquesta cançó:
destruir cosa poc, costa molt... tot depèn de la força que empeny i la sort.
Faré un gest amb les mans conclusiu, somriuré a l’avinguda farcida de cors.
Sortiran de la pipa d’un home senyals de pellroges que indiquen comiat.
Tot s’ha acabat. (bis)
Malgrat els dies, les llums, les flames, els fums
I tot un seguici ben llarg dedicat a l’oblit de dies perduts.
Tots dos ens perdrem en la gent i serem dos futurs oposats i discrets,
serem dos elements d’oceà que retornen i són poca del tot
que retruny com en la tempestat fent un cos turbulent sense cap voluntat
de trobar algun port, definir un camí, ni tan sols mantenir algun rumb.
Però sortirà el sol algun dia, i coloms ens duran l’olivera en el bec.
Tornarem a sentir la victòria en els besos i els cossos que ens han estimat.
I l’impacte de ser reescriurà per l’amor un tros més del seu tram circular,
i serem de segur bons alumnes, tan llestos com sempre... més llestos que mai.
Tot s’ha acabat. (bis)
Malgrat els dies, les llums, les flames, els fums
I tot un seguici ben llarg dedicat a l’oblit de dies perduts.
Autor(es): Ivan Brull
