Totsols

Skarabat

Totsols, així és com estem
o perquè no hi ha ningú
o de vegades, a dins sa multitud.

Com una boia, totsols
a dins un safareig pudent
i es meu cor, s'estreny en un moment.

Necessit estar totsol
i fugir de tot es món
i enfonsar-me dins la mar
amb es meus pensaments
possiblement caducats
de tan tanta soledat
serà un suplici i deman
auxili, i si vens
podrem fer un castell
d'arena i llençar-ho en es vent.

Totsols com una sargantana
prenent es sol
és tan complicat tot
de vegades sembla un vici.

I si t'acostumes
ja no has de menester ningú
ni aquest planeta
t'ha de menester a tu.

Necessit estar totsol
i fugir de tot es món
i enfonsar-me dins la mar
amb es meus pensaments
possiblement caducats
de tan tanta soledat
serà un suplici i deman
auxili, i si vens
podrem fer un castell
d'arena i llençar-ho en es vent.