Transparent

Albert Solà

Pugem al tren, la velocitat ens mata. Tornem a casa després d'un llarg viatge. Nens innocents van creuant els carrers i ens travessen com si fóssim aire. Caus a terra, et vull ajudar, però les postres mans llisquen com si fossin aigua. Inconscient, nervis a flor de pell, desitjo un altre cop que torni la calma.
Sóc tan transparent que els sentiments s'escapen per la meva pell, i no els puc atrapar. Però ets tan transparent que sé que la tristor ja no vaga per la teva ment, que si em dons un petó, jo te'n donc cent.
Vigila, que tens ferides. s'escamparan pel cos si et descuides. T'ajudaré, cuidaré de tu, però no juguis, no m'enganyis, no m'agraden les mentides. Les fulles cauen, el temps es consumeix, però seguim sent transparents sense moure'ns. Inconscient, ja no respirava, desitjo un altre cop que torni la calma.
Sóc tan transparent que els sentiments s'escapen per la meva pell, i no els puc atrapar. Però ets tan transparent que sé que la tristor ja no vaga per la teva ment, que si em dons un petó, jo te'n donc cent.
Sóc tan transparent que els sentiments s'escapen per la meva pell, i no els puc atrapar. Però ets tan transparent que sé que la tristor ja no vaga per la teva ment, que si em dons un petó, jo te'n donc cent.
Sóc tan transparent que els sentiments s'escapen per la meva pell, i no els puc atrapar. Però ets tan transparent que sé que la tristor ja no vaga per la teva ment, que si em dons un petó, jo te'n donc cent.