Travesse la ciutat (a Carles Barranco)
i prenc el tren més lent
vaig guaitant per la finestra
no hi ha cap terra promesa
el vidre és el silenci
pel qual mire que me'n vaig.
M'emporte les cançons
d'aquelles altres vides
poemes de revolta
i amors de mariner.
Que les fades s'acabaren
en els contes de cartó
també la revolució
diuen que diu, diuen que diu
la raó.
Ara s'ha fet de dia
has de tornar a començar.
Ara s'ha fet de nit
i tot torna a començar.
La carn més pura somia
memòria i penya-segat
i la llum seca la fulla
un amic meu va morir
un artista i un final
porte al cap, porte al cor
el seu timbal.
Ara s'ha fet de dia
has de tornar a començar.
Ara s'ha fet de nit
i tot torna a començar.
Entre en casa de l'amor
l'àngel balla en els teus ulls
canten fades i follets
que he vingut ací per tu
i si mires ben endins
tocarem, tocarem
a rebel·lió.
Ara s'ha fet de dia
has de tornar a començar.
Ara s'ha fet de nit
i tot torna a començar.
Autor(es): Rafael Xambó
