Treu-me la pols
Com si el món fos inconscient
la rosada del matí s'asseca amb el vent
i els motors de la ciutat es van encenent
ja comença l'acció
s'obren els llums de la foscor
i les meves cames encara agafen les teves
Uuuuuuuuuuuuuu…..
Mig adormit, sentint la teva olor
vaig somniar que estàs aquí amb mi
de bon matí un suau pessigolleig
que s'entreté entre el llombrígol i el pit
Uuuuuuuuuuuuu…..
Vaig besant el coixí
fins que m'adono que no estàs amb mi
doncs tot formava part de la imaginació
Per fer cançó, et necessito amor meu
treu-me la pols,
ja fa un temps que no em veig la pell
Uuuuuuuuuuuuuu….
Autor(es): Jordi Francolí
