Trencarem l'imaginari
La unitat és el cúmul.
Les desenes garrots.
Les centenes, milers i milions, la misèria que busca la sort.
El producte és plusvàlua.
El quocient dividend.
I la suma és la resta que amb deutes perpetus governa el present.
El residu és la crisi.
Els nombres són les morts.
I la geometria, urbanisme de guetos i especulació.
El medi és brutícia.
Les socials Bretton Woods.
I la geografia fronteres, banderes que esdevenen murs.
La lliçó més magistral i quotidiana.
A l’Escola de Chicago fem diana.
L’actitud el puny alçat, no la mà alçada.
Trencarem l’imaginari amb la guitarra.
El plural és pobresa
que enriqueix singulars.
El passat, el present i el futur esborrats, degradats, segrestats.
El nom és invisible.
L’adjectiu és pervers.
El verb és la inacció, la mordassa, la por que margina al rebel.
Gènere és violència.
La sintaxi ho és tot.
El fonema és silenci de crits esgarrats i engabiats a este món.
La història és la mentida.
L’art vestit de pamflet.
I la filosofia l’hostatge incomprès que revela el secret.
La lliçó més magistral i quotidiana.
A l’Escola de Chicago fem diana.
L’actitud el puny alçat, no la mà alçada.
Trencarem l’imaginari amb la guitarra.
