Triangles màgics
He estat cridant moltes estones
fins que m’has sentit.
He estat buscant
moltes respostes
al que ja s’ha dit.
He perseguit les idees
fins acorralar-les sota al llit.
D’amagat m’he escapat
de les mans de la rutina.
Els dies fàcils ja són prioritat.
Teixeixo històries,
miro al meu voltant.
La ciutat dorm i la gent viu
amb els ulls tancats.
Proposo d’alliberar
el sector crític del teu cap.
Digue’m què et preocupa,
cap a on vols anar.
La pluja és forta
quan els bojos prenen poder.
Diuen que tot és una merda, doncs vinga,
jo també m’ho crec.
I la nit cau (Cau!)
com gotes de pluja.
Als contorns de la ciutat
mentides es dibuixen.
La nit cau (Cau!)
i els terrats es mullen.
Potser quan despertem,
els que manen
han perdut el tren.
La llum del dia,
cega els teus pensaments.
Ara els de dalt se’n riuen, t’insulten, et roben
i manen sense seny.
Potser quan comencis
a desesperar,
vindrà bon vent, barca nova,
per tornar a començar.
Els dies passen,
avui no t’estimo
ni més ni menys.
He pensat de pensar-ho
amb el temps.
Si tens sort
hi haurà cames que s’obriran.
I a la vegada camins es tancaran.
Passat el deliri que em vas fer arribar a portar,
podríem dir que l’amor és etern, fins que el fas acabar.
I la nit cau (Cau!)
com gotes de pluja.
Als contorns de la ciutat
mentides es dibuixen.
La nit cau (Cau!)
i els terrats es mullen.
Potser quan despertem,
els que manen
han perdut el tren.
I la nit cau (Cau!)
com gotes de pluja.
Als contorns de la ciutat
mentides es dibuixen.
La nit cau (Cau!)
i els terrats es mullen.
Potser quan despertem,
els que manen
han perdut el tren.
