Tul/ Havano Emmetzinat
Temps de l'oblit, de misèries vàries
som caçadors en la nit
potser
Vam fracassar, en jocs de paraules
gest inconscient de la barba al vent
Postureig inquiet, ulls que et miren
en un ball de plomes
amb la pretensió de ser diferent
quan et treus la roba
I ens vam postular, i ens vam fer els valents
una rera l'altra
i vam claudicar com el gall indià
el dia de Pasqua
Caus desplomat en una butaca
estires del tul i no trobes res
Temps de l'oblit, de misèries vàries
som caçadors en la nit
