Tudrep orelob
El bolero que somnio,
tot d'un to sensual i màgic,
/no pot ser que ara m'ho inventi/,
ha existit, i he de trobar-lo.
A l'envelat
de Sant Pau de Segúries
o a qualsevol festa major,
hi era. Et juro que hi era.
No et sabria dir quin dia
ni quina veu l'arrebossava,
filtrada per aquell macro micro
del vocalista
(la jaqueta virolada
i un llacet-serpentina,
el cabell amb brillantina
i sorra a les maraques
que xiu, xiu, xiuxiuaven )
______________________________________________________________
"...Y a continuación, distinguido público , vamos a interpretar, para todos ustedes la bonita melodía que lleva por título: odidrep oreloble."
_______________________________________________________________
El bolero que he perdido
Tiene, con seguridad,
mas boca- abierta que bellas notas,
mas recuerdos que armonia,
mas añoranza que encanto,
mas presencia que bellcanto,
mas magia que música.
El bolero que no trobo
transporta al sexe de ball.
Banda sonora de l´amor mentida,
amb més garlandes que a la vida,
més plàstic que realitat,
més encant que poesia,
més màgia que música .
... però me l´estimo de veritat !!
Autor(es): Carles Hereu
