Tu i jo! Qui ho diria?

Jordi Moltó

Quan cau la tarda, quan es pon el sol
penso en tu, malgrat el temps
a pesar dels anys que ja han passat.
Llavors voldria, una nit, a lluna ixent
anar-te a trobar com en un somni.
I em veuràs al clar de lluna
a cavall d'un gran drac blanc
renovant-te una a una
les paraules i els afanys.
I creuarem plegats un pont
que ens durà enllà del temps
i on no hi haurà ni tristesa
ni dolor ni desamor.
Qui ho diria? Tu i jo!
Que férem art de l'estimar!
Qui ho diria! Qui ho diria!
Tu i jo! Que traiem foc
a les nits d'amor!
Qui ho diria? Tu i jo!
Que esdeveníem invisibles
als ulls del món.
Qui ho diria? Qui ho diria?
Tu i jo! Que ens ha separat la vida
a tu i a mi. I només teníem una vida
per a tu i per a mi.
Clareja l'alba, torna la llum
s'esborra el somni, despunta el dia
i s'esvaeix la fantasia.
Llavors voldria, un matí,
a sol ixent, anar-te a trobar
i que no fos un somni.
Caminarem seguint el sol
fins el punt alt del migdia
renovant-nos una a una
les promeses i els desigs
I creuarem plegats un mar
que ens durà enllà del món
i on no hi haurà ni tristesa
ni dolor ni desamor
Qui ho diria ...