Ulls
Com un a mà que ve de collir les darreres
dàlies d'algun somni, la nit s'apergamina.
Surt un ocell de l'òxid argentós d'una foto
datada a Barcelona a l'estiu de l'any trenta:
eren dos patis els ulls de la mare.
Una cala on s'aturen el mariners a beure,
els seu collar de perles.
Així és la pols del temps: no existeix res tan fràgil
si no és la violeta extensió del silenci.
Dissecada, m'arriba la llum d'aquell estiu.
Lentament cobra forma dins el meu cor d'ortigues.
Autor(es): Antoni Vidal Ferrando,Francesca Suau
