Tu, jo i el mar
Dus el color de l’abril tatuat a la pell.
Les flors del vestit et floreixen perquè saben que en tu no hi ha hivern.
Sento l’oreig del meu mar quan m’abraça la teva veu
I em porta allà on ens vam conèixer entre dubtes, carícies i adéus.
Com el cos d’un titella que gira i que gira i vacil·la.
M’emborratxa el record que m’apropa zelós al teu pit.
Fem-li l’amor a la vida, fem-li la guerra a la pressa.
Fem-li l’amor a la vida, fem-li la guerra a la por.
X2
I al sentir-nos tan joves sortint d’un teatre
Vaig mirar-te: el món és bell com mai.
Amb tu Barcelona em crema com la nit
Que vaig trobar-me al teu llit
Perdut entre el cel, els teus ulls i Les Rambles.
Fem-li l’amor a la vida, fem-li la guerra a la pressa.
Fem-li l’amor a la vida, fem-li la guerra a la por.
X2
Tu, jo i el mar ballem al mateix compàs.
Les ones marquen el “beat” del que fem al matalàs.
I de tan pur i de tan càlid potser ens obren un cas
Culpant-nos del canvi climàtic i del desglaç.
I t’has vestit de Formentera.
La nostra bogeria puja i baixa amb la marea
I el xaloc i el llevant ja no bufen per poder escoltar
El que els diem a cau d’orella tu, jo i el mar.
Tu, jo i el mar ballem al mateix compàs!
X4
