Tu vindràs
Tu vindràs quan minve la lluna
jo seré cantant al corral,
les ones t'han dut prest el meu missatge,
als teus ulls plens de mi més enllà del mar,
al cor del teu desig la nit de sant Joan.
Pintaré la meua barca
mentre el sol va daurant la mar,
a estes hores del matí canten sirenes,
i atabalat quan t'he vist m'he preguntat:
com pots estar més guapa que mai?
Bufa llevant i unfla'm la vela,
acosta'ns cap al setè cel,
i quan escoltes que canten sirenes
perd l'àncora dintre la mar.
mar endins dels teus ulls,
màgica llum, nit de sant Joan.
Com pots ser tan rebonica?
Com pots estar més guapa que mai?
El cor m'esclata si et veig,
ja veus no m'acostume
a com m'enlluernes totes les hores,
a com m'aturrulles quan t'apropes,
i a com te m'apropes tan sigil·losament.
Força que m'empenta,
cap a tu, cap a la teua mel.
Per mi, que avui s'ature el món.
Jo he sigut tocat per la seua gràcia,
i a la meua barca el millor tresor.
Bufa llevant i unfla'm la vela,
acosta'ns cap al setè cel,
i quan escoltes que canten sirenes
perd l'àncora dintre la mar.
Barret al cap, barret de palla,
i als llavis una rosa,
com pots ser tan rebufona?
com pots estar més guapa que mai?
com pots estar més guapa que mai?
com pots estar més bona que mai?
Autor(es): Garri
