Udols de dona llop

Enderrocks

Surt la lluna i s’estremeixen tots els cors.
Les campanes donen l’avís, ella està a prop.
La gent corre a refugiar-se pel temor
A una bèstia que udola crits de mort.

Ja s'acosta, una alta figura emergeix.
Llavis rojos, curt el vestit, llargs els cabells.
Una bèstia oculta rere un rostre bell
Que assassina i que t'estripa dins la pell.

T'elegirà en el moment,
T'embruixarà amb el seu cos ardent.
Et lligarà amb els seus cabells
I et menjarà.

Tan sola la veuràs quan per la nit surt a caçar,
Locals de mala mort sempre ronda a la gran ciutat.
Despertes d'un malson en un carrer tot brut i fosc
I sols recordaràs udols de dona llop.

Mil vegades la veuràs,
Et captivarà amb eixe rostre angelical.
Però si caus als seus encants,
Te n'adonaràs que és un ésser infernal.

Naix el dia, i un rostre bell desapareix.
Deixa enrere una matança d'innocents,
Ara és l'hora de dirigir-se cap l'avern.

Mil vegades la veuràs,
Et captivarà amb eixe rostre angelical.
Però si caus als seus encants,
Te n'adonaràs que és un ésser infernal.

Lluna plena, la dona llop torna a sortir,
Les campanes sonen de nou, últim avís.
La gent corre a refugiar-se pel temor
A una bèstia que xiscla udols de dona llop

Sempre sola roman fins que surt a les nits de la ciutat,
en busca d'una presa innocent que mora als seus encants.
Expertes en l'art de seduir sacien l'anhel de sang
I clamen la victòria ben fort amb udols de dona llop.