Una noia i un soldat

Litoral

A ell li encantava quan ella escrivia postals
la forma dels dits com guinyols desfilant
i ella no ho deia però també somiava
quan ell recitava cançons de Nadal.

Els agradaria deixar en el temps
les marques profundes que el temps deixa en ells
ja fa un munt danys que es van separar
ja no plouen bombes a la Font del Gat.

Ahhh... ahhhahhhahhh... ahhh... ahhhahhhahhh

Ell li confessà una vegada a cau d'orella
que si els dos pensessin en obrir els ulls
i ho fessin al temps, deixarien a tot el món cec
ella va parpellejar però poquet.

I ara que ho pensa es penedeix
quan l'única foto que guarda d'ell
l'amaga a un calaix secret i vermell
ple de tempestes d'olor a clavell.

Ahhh... ahhhahhhahhh... ahhh... ahhhahhhahhh