Una dansa

Ivan Brull

Sobre el clam de la lluita feliç, jo vull un ball de llunes,
recordar-te amb el vi dels vençuts mentre el sol que s’absenta
suggereix altres somnis passats,
altres clàusules vives de tu.

I que giren, que giren, que giren
els cabells en la fosca de vent.
I que dansen, que dansen, que dansen
com un sol que en el cel de la sang s’hissa i vola del tot.

Perquè rode la roda del món, no hi ha res que ens ature.
No hi ha història, memòria o record que no ens deixe més nets.
Com un llast el passat que hem perdut:
guanya altura la cota dels anys.

I que giren, que giren, que giren
els cabells en la fosca de vent.
I que dansen, que dansen, que dansen
com un sol que en el cel de la sang s’hissa i vola del tot.

Quedarà l’alegria per tot, una festa, una dansa
amb la pàtria del cos tremolant, agraint els batecs.
Ballarem contra el cel estelat
en les altes muntanyes del cor.

I que giren, que giren, que giren
els cabells en la fosca de vent.
I que dansen, que dansen, que dansen
com un sol que en el cel de la sang s’hissa i vola del tot.