Un dia partiré

Joan Isaac

Un dia partiré
amb els grocs del capvespre,
les ombres del xiprer
i els verds de les arbredes.

Els vermells del matí
em besaran les penes
i els cabells de la nit
s'abraçaran amb l'herba dels camins.

Els blancs dels ametllers
esquitxaran sanefes,
que el vent bressolarà
amb un fons blau que espera dins la mar
de la nostra incertesa.

Potser em preguntaran
els til·lers de les comes
si he vist despertar els blaus
del mar que tant ignoren.

I jo els hauré de dir
que el seu desig em crema,
però encara no he pogut
desfer una cinta negra dels meus ulls,
desfer una cinta fosca...