Una nit d'estiu
Tot va començar una nit d'estiu, sonava la gossa t'estime, t'estimo, t'estim.
Buscant la mirada, aquell gest o cara que a mi m'indiquessa el camí.
“No trobes que molen les festes del barri?” Somrius i em contestes que no havies 'nat mai.
Et parlo a l'orella, somrius constantment, i sense saber-ho m'agafes la mà d'amagat.
I és que quan menys m'ho esperava el tacte suau dels teus llavis
confirmà que el millor de la vida és terrenal.
Que entre besades i arraps, entre llençols afirmàvem
tenir instint animal.
Sopars de dissabte, escapades al riu, la peli de Loach que no vam acabar.
Tu i jo amb la moto, amb el vi del dinar, buscant com a bojos “Es Cavall d'en Borràs”.
La birra del paqui a les vuit de la tarda, el “capde” per Barna voltant pel Raval.
Aprendre a guardar la tenda d'acampada, trigar dos segons només passa quan l’has de muntar.
Aquell punt de vista que no contemplava, aquella carícia després d'un mal jorn.
Guiar-nos pel món sense horari ni normes, que sols face falta mirar l'horitzó.
Entendre que cadascú pot fer la seua, fent fora impureses, passant del control.
Defendre amb passió el que és la nostra parcel·la, allí on tot ens toca, tot marca, res dol.
Però amb el pas d'estacions, ens n'adonàrem que allò que teníem no era el que era.
Que com deia aquell raper, tot és efímer i això no anava a ser l'excepció.
Que he après molt amb tu a la vora, el viatge ha estat ple de corbes, hem vist món i que ser al teu costat ha estat genial.
Que el camí et siga molt llarg, no deixes mai de somriure i anar amb el cap ben alt.
