Un canvi de la sort
Es van asseure junts al parc
Quan el capvespre es borra el blau
S'el va mirar i ell va sentir / Una tremolor
Es va trobar tan sol / Aviat va centrar el cap
Portat per un canvi de la sort
Van caminar vora el vell canal
Un xic confusos,ho recordo bé
Es van parar davant l'hotel / A la llum d'un neó
Ell va sentir el cop de la nit / Calent com un llarg tren
Xocant per un canvi de la sort
En algun lloc sonava un saxofó
Quan ella va creuar aquell arc
Mentre la llum el va tocar / ell va despertar
Va posar un duro dins del got / D'un cec que era al portal
Deixat per un canvi de la sort
Un cop despert,el lloc és buit / No la veure per enlloc
Es va dir, noi no passa res / Obrint bé els finestrals
Va sentir un gran buit interior / No hi va poder fer res
Empés per un canvi de la sort
Sentia els rellotges fent tic tac/ Parlava a un lloro,passejant.
Buscant-la amunt i avall pels molls/ On els baixells fan port
Potser el mariner tornarà / Quan temps has de passar
Esperant un nou canvi de la sort
És un pecat,la gent em diu./ Saber i sentir massa per dins
Jo crec que ella era el meu bessó
Però es va fer malbé tot nascuda el mes d'abril
Jo vaig nèixer amb retràs
Maleïnt aquell canvi de la sort
Autor(es): Bob Dylan
