Un got de vi d'Alella

Narcís Perich

De sobte aquell estiu es va acabar
però encara queda un raig
de sol que il·lumina el meu passat,
que encara m’és estrany.
I encara tinc la pell amb gust de sal...
I era ahir quan em parlava ella,
quan brindàvem amb un got de vi d’Alella.

Aquest camí és brut i polsegós
i potser no em du a cap agost,
però guardo a la maleta un aire dolç
i una copa pel nou most.
I encara tinc la pell amb gust de sol...
I era ahir quan em parlava ella,
quan brindàvem amb un got de vi d’Alella.

Potser la vida no és més que això
i és tan trist com meravellós,
però sempre pots regar-te amb els plors,
mentre cauen et fan fort.
I un dia sents que arriba un nou demà
i respires obrint els braços de bat a bat
i camines perquè saps que caminant es va endavant
i estimes perquè saps que és molt millor viure estimant.
I és justament perquè ho deia ella
que jo veia sempre encesa una estrella.
I avui encara penso en ella
i el sol brilla a través d’un vi d’Alella.