Un món ofegat
Altre temps, altre espai
que podríem inventar
on ni el color ni les formes
no causin cap estrall.
Els papers, siguin papers
les banderes no tinguin seny
i no es coneguin armes ni a
cap general.
Un bell país un món
al nostre abast
on les fronteres
importin honestedat.
I mossegar les pomes més vermelles
sense penjar cap cascavell al gat.
Poder escollir, a casa teva o meva
i tot a pèl, fugint de les misèries
i les histèries que hem heretat
d'un món ofegat.
I rentis el mirall
d'on contemples el veïnat
cremant aquella resposta que
volies mostrar.
El futur copsarà
la bellesa del passat la
memòria restarà
com el més profund llegat.
Si aquest és l'únic
lloc per subsistir
digues per quin motiu
no pots inventar el camí.
I mossegar les pomes més vermelles
sense penjar cap cascavell al gat.
Poder escollir, a casa teva o meva
i tot a pèl, fugint de les misèries
i les histèries que hem heretat
d'un món ofegat.
Un bell país un món
al nostre abast
on les fronteres
importin honestedat.
I mossegar les pomes més vermelles
sense penjar cap cascavell al gat.
i tot a pèl, fugint de les misèries
i les histèries que tots hem heretat
Fugint de les misèries
en un món ofegat.
Autor(es): Jordi Botey
