Un món perfecte
En un món que és perfecte,
Posem odi, ràbia i dolor.
On no hi ha res per sempre,
Resistència, i por a tot.
Desolació, quan després de tants anys,
L'amor s'amaga ple d'enganys,
Veure germans, que ja no es parlaran,
Per voler més del que els pertany.
Costa tant valorar, el que ja ens bé donat,
Que sempre ho acabem espatllant... no viuràs...
En un món que és perfecte,
Posem odi, ràbia i dolor.
On no hi ha res per sempre,
Resistència, i por a tot.
Perdre amistats, per un èxit temporal,
I quedar-se sol sempre al final.
Sense escoltar, només pensant en tu,
malbaratar un bé comú.
A qui volem mostrar, el que no podrem pagar,
I que a poc a poc ens enfonsarà... no viuràs...
En un món que és perfecte,
Posem odi, ràbia i dolor.
On no hi ha res per sempre,
Resistència, i por a tot.
Autor(es): Xavier Llorach
