Un petó en un estel

Santi Vendrell

M'escrius amb la nuesa
d'un llapis i un paper
m'escrius amb la flama encesa
damunt la sorra ardent,
em parles de les gavines,
la lluna i els estels.

Llegeixo i mentre penso
guareixo el meu trist cor
que lluny de l'amor es troba
i ara canta tot sol,
que lluny de l'amor enyora
el plaer de ser-te aprop.

I una carta
sols una carta
fa que t'enyori
més a cada instant.

Amb quatre lletres
que tu em dibuixes
fas que t'estimi
mar enllà

Em parles de les tardes
que no s'acaben mai,
dels crits que en les nits calmoses
m'envies mar enllà,
dels teus precs a les estrelles
que m'han d'acompanyar.

Dius que la nit t'angoixa
i el plor és el teu secret,
que el camí vers l'aigua calma
és llarg, és fosc, és fred,
que m'envies cada vespre
un petó en un estel.