Un somriure
Recordem el dia 34 d’aquell mes
tu vas dir que avui no passava res,
m’agafes de la mà i caminem fins al final.
I viurem junts l’experiència del saber,
tot allò que mires i que ara no veus,
m’agafes fort el cor i fem l’amor al corredor.
Malgrat tot preferisc mirar-te i poder somriure de nou.
Malgrat tot vull besar-te l’orella i despertar-nos a prop.
Continuarem agafats per sempre de la mà,
enllaçarem el cos en les nits de més fred,
em donaràs un bes abans de marxar.
Seguirem deixant petjades al camí,
mirarem els dos cap al mateix final,
hem juraràs que sempre estaràs al meu costat.
Malgrat tot preferisc mirar-te i poder somriure de nou.
Malgrat tot vull besar-te l’orella i despertar-nos a prop
Autor(es): ESiR
