Un vell record
Quan el sol s'allunya
com un globus desinflat
sol que a casa sol --i amb dol-- et deixa,
soledat,
nua a la pantalla
surt del bany amb un perfum,
mostra el borrissol,
el cor et fa ¡bum!,
sembles un mussol.
Agafes la cartera,
mires quants calés hi tens,
vols comprar la noia
(deu tenir mil pretendents...)
Demà, hora primera,
a l'Hipercor dels innocents:
què vols, no; què vals.
Fiblat d'impressions,
visions digitals.
Quan el sol es lleva
com un euro clenxinat
ets a la boutique,
al cor de l'hiper, cor robat.
Entres amb angúnia,
la mà et sua, tremolor,
comprador d'amor,
fiblat d'emocions,
parrups de coloms.
(Però....)
La noia que et mira
i et somriu amb profidén
és la dependenta, tan atenta
i amatent
"Sorry, em sap molt greu
venc la colònia, no la model;
i tinc un perfum,
per tu, d'aigua neu
que fa olor de déu"
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
No em recordo d'oblidar-te, cançó que he cantat.:
____________________________________________________________________
"… Estaba tan contento entre nubes,
sin casi ver el suelo.
Desde ahí yo le hablaba al sol,
la luna y las estrellas.
y veía a los pájaros volar
en infinitas vueltas.
Y digo: eh! Eh!, tu, tu te puedes marchar
Y y de de mi nube bajar
Eh! Eh!, tu, tu te puedes marchar
porqué yo quiero solo estar (lone star)
aquí en mi nube"
Autor(es): Jaume Boix,Carles Hereu
